Jofre

Senzillament se’n van, la vida marxa però sempre ens quedarà el record.
Un record concís que ens ajudarà, un dia, a trobar la calma.

No sé ben bé que dir-vos del Jofre, tots el coneixíem. Podria recordar molts estius a Berga, Cambrils, Dinamarca…
Hem fet part del camí junts però malauradament ha acabat massa d’hora.

Avui puc veure els estels i per fi trobo un segon de calma per escoltar tots aquells que ja no hi són.
Els estels em guien cap a ells i sento la brisa d’aquest dia d’agost que em diu que tots jauen junts per sempre més.

No oblidaré mai aquell somrís tímid apassionat per la natura.
L’única persona que conec que era capaç de treure l’agulló a les abelles sense que el piquessin.
Era el meu heroi quan tornava a l’escola.

El dia que en Jofre va marxar la primera cosa que em va venir al cap va ser avisar la Mama… però després vaig tocar de peus a terra.

Família, estem passant per una profunda i injusta sotragada; però som una gran familia i tot anirà bé. El Màrius, la Mercè, el Narcís, la Nerea i jo volem transmetre els nostres ànims i fer-vos saber que sempre serem aquí.

Autora: Anna

Foto: Estiu 1988 Berga (Jofre, Nerea, Oleguer i Anna)

Un brindis per a dues persones molts especials

Vint-i-dos anys compartits amb la meva vida. El dia que vas nèixer, pocs records tinc ja que jo només tenia tres anys. Més tard, quan hem anat creixent, sí que m’enrecordo de compartir amb tu l’habitació,d’aquelles nits de plorera per tal de tenir als “papes” al costat. Jugar a la plaça amb tu, compartir els cotxes, les nines, els garatxos, els legos…tot i que poca gràcia em feia, estava contenta de poder viure aquests moments amb tu.Si et vesties amb un vestit vermell, jo també. T’enrecordes d’aquelles sabates que ens feien molt mal als peus? però poc ens importava perquè l’essencial era mostrar que erem germanetes.
Avançant el temps, ja sabies llegir i per tant, poc se’t podia “enganyar” perquè tota soleta t’espavilaves. Quants cops hem sentit: “la més gran encara que no ho sembli és la més petita, i la més petita és la més gran”. Aquestes dues erem nosaltres, el cafè i la llet.

Vint-i-cinc anys compartits amb la meva vida, m’has ensenyat moltes coses, i en part puc estar-ne orgullosa de com sóc gràcies a tu. La teva teta petita es va fent gran, ja sé que la teva felicitació es queda en silenci, però m’és molt fàcil imaginar el què faries avui. Gràcies a tu i al Lluís, avui és dia de celebració, l’Anna va nèixer i tu vas ésser mare per 5è cop.

Anna, per molts anys i que en siguin per molts més acompanyats de tots els bons records i de les persones que t’estimem.

Autora: Nerea

Avui fa 22 anys que em vas donar vida

Quan vaig fer els 10 anys vaig aprendre que la persona que més havia de felicitar el dia 3 d’agost era la meva mare. Aquell dia vam sortir a comprar el pa i el diari com de costum. Recordo que hi havia el Màrius i em va comprar el casset SET de Sau. Més tard, amb el Papa vam comprar un ram de flors, suposo que eren clavells vermells, per la Mama. Aquell dia vaig entendre que no tota l’atenció era per mi; calia felicitar-la perquè aquell dia feia 10 anys que m’havia parit, de la mateixa manera que m’agradaria fer-ho avui però sembla que és massa tard.