Avui vull trobar la teva olor però no sé on és. Avui vull pensar que tornaré a veure’t però ho veig un pèl irracional. Ja no sé en què pensar, ja no sé el que és racional i el que no ho és. Només sé que el món és injust i que en qüestió de segons et giren el cercle de la vida i tot allò que sempre has estimat es desfà.
Recordo el primer dia que et vam portar a l’hospital d’urgències; aquell dia només vam patir una llarga estona d’espera i després vam poder marxar cap a casa. Aquella nit abans d’adormir-te em vas dir que m’estimaves, que ho senties molt i que dormís tranquil·la que estaves millor. A mi se’m va encongir el cor, més se m’encongeix ara, però no vaig saber reaccionar, ho sento.
Voldria tornar enrere i abraçar-te, potser així sentiria la teva olor. Voldria tornar enrere i besar-te, així potser sabries com t’estimo.
T’enyoro molt, la vida és dura i la rutina sense tu encara més.
Desitjaria que tornessis, desitjaria que cridessis, desitjaria que no ens haguessis deixat; però això és del tot irracional. Desitjo no perdre ni esborrar mai cap dels records que tinc de tu.
Recordo el primer dia que et vam portar a l’hospital d’urgències; aquell dia només vam patir una llarga estona d’espera i després vam poder marxar cap a casa. Aquella nit abans d’adormir-te em vas dir que m’estimaves, que ho senties molt i que dormís tranquil·la que estaves millor. A mi se’m va encongir el cor, més se m’encongeix ara, però no vaig saber reaccionar, ho sento.
Voldria tornar enrere i abraçar-te, potser així sentiria la teva olor. Voldria tornar enrere i besar-te, així potser sabries com t’estimo.
T’enyoro molt, la vida és dura i la rutina sense tu encara més.
Desitjaria que tornessis, desitjaria que cridessis, desitjaria que no ens haguessis deixat; però això és del tot irracional. Desitjo no perdre ni esborrar mai cap dels records que tinc de tu.
