dimarts, 21 d’octubre del 2008


Amb la llum de teu mirar,

has omplert la meva vida.

Si em poguessis estimar,

ma il.lusió fóra complida.

I viuria tan content,

que en mon rostre s'hi veuria,

la llum de l'agraïment,

i a tot hora et cantaria,

una cançó pels teus ulls,

que jo mateix et faria,

i una cançó pels teus ulls,

per què en mig de tants esculls,

ells fossin la meva guia ...



Rosó, Rosó,

llum de la meva vida,

Rosó, Rosó,

no desfacis ma il.lusió.



Presoner soc en tots moments,

de la teva veu tan clara,

que allunya mal pensaments,

i la bondat sols ampara.

Perquè és fresca i és suau,

i és un doll de poesia,

i s'assembla en el cel blau,

que al cor ens dóna alegria,

doncs ja que em tens presoner,

un dia i un altre dia,

i jo m'hi trobo tan bé,

Roser, la meva Roser,

vulgues fer-me companyia ...



Rosó, Rosó,

llum de la meva vida,

Rosó, Rosó,

no desfacis ma il.lusió.



Rosó, Rosó,

llum de la meva vida,

Rosó, Rosó,

no desfacis ma il.lusió.