Avui

Avui ets aquí. Com cada dia, amb mi. Cada pas que faig és per avançar, per lluitar. Com ho feies tu. Si pogués discutir amb tu una vegada més... em faries la dona més feliç del món. Però no em puc queixar. Em vas donar la vida i és per això que ara puc seguir aixecant el vol. Tu vas haver d'aterrar. Llei de vida. Tan de bo no fós així. Almenys no tan aviat. Et trobo a faltar i ja ets la persona més indicada per saber-ho. Sovint, quan truco a casa penso que ets a fora fent un "cigarro". Però penso que t'hi posaràs. Tan de bo existís el més enllà. Tan de bo s'hagués inventat un sistema de comunicació més avançat que em permetés parlar amb tu i rebre una resposta. Ara per ara m'he les he d'inventar; però et sóc fidel i em porto la contrària. Gràcies Mama.