Quan vaig fer els 10 anys vaig aprendre que la persona que més havia de felicitar el dia 3 d’agost era la meva mare. Aquell dia vam sortir a comprar el pa i el diari com de costum. Recordo que hi havia el Màrius i em va comprar el casset SET de Sau. Més tard, amb el Papa vam comprar un ram de flors, suposo que eren clavells vermells, per la Mama. Aquell dia vaig entendre que no tota l’atenció era per mi; calia felicitar-la perquè aquell dia feia 10 anys que m’havia parit, de la mateixa manera que m’agradaria fer-ho avui però sembla que és massa tard.
1 comentari:
Annota!! Jo crec que mai és massa tard. I m'has fet veure amb aquest text algu en el que fins ara no havia pensat. REalment el dia del nostre aniversari no som nosaltres els que hauriem de ser felicitats, sinó les nostres mares, les dones que de veritat es van esforçar aquest dia, els nou mesos anteriors i fins al dia d'avui, per portar-nos a aquest món d'una manera digna. El que dius sobre la teva mare sempre és molt bonic. No estiguis trista.. Un petonet.
Publica un comentari a l'entrada