Camil·la

Serena com les aigües
i forta com les muntanyes
del meu país

Feta d’afanys i inquietuds
somniadora de riscos
que cal còrrer

perquè la pau arribi

fent camí en la cordada

a cada indret perdut

sota la boira a cada lloc

on la vida sempre
agresta i difícil
s’acalmi generosa
arrelant contrades
on batega l’amor

Forta com la muntanya

fecunda com les valls

profunda com la nit

placidesa absoluta dels camins

que menen enllà de l’horitzó

a confins coneguts

on ens sentim a casa

i l’aquí ens és proper a l’eixida de casa
i la llum es manyaga

i ens dóna ales d’anhel
infinit i imbatut
que et brilla en la mirada


Jordi Enjuanes-Mas