En memòria de la meva cunyada Camil·la Martí,
morta el 17 de juny de matinada
Te’n vas enllà de l’última carena
i aquí només ens resta a l’horitzó
la posta que s’allarga al lluny i ens mena
vers allò que no mor. No hi ha dolor
més gran, no hi ha, Camil·la, més gran pena
que sentir com tot s’omple de foscor!
Però, en la nit, la fosca se’ns emplena
del teu caliu on crema la claror.
Ens resta encès el ble que no vacil·la
dels teus ulls estelant el cel d’encís,
la teva pau serenament tranquil·la,
el teu amor vetllant pel teu país
i els fills que són el teu mirall, Camil·la,
en l’amor compartit amb el Lluís.
Jordi Enjuanes-Mas
A LA FEE ROXANE
-
Elle est vide toute chose
Dès que tu es partie.
Tout est vide sans toi,
Sans belles féeries
De ton art sans pareil,
De ta joie pleine de vie.
Il reste ton a...
Fa 14 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada