Oblidar els mals records i volar és el que tu voldries que fés. Però hi ha coses que esdevenen un impossible. Ara per ara, no puc passar ni un dia sense veure la teva aparició (a l’ampit de la finestra, al sofà, a l’ordinador…) Ara per ara, encara noto la teva presència a cada racó de casa. Tal com diu J.M. Coetzee: L’edat de ferro encara resten substàcies rere les meves orelles de quan estava dins la teva panxa, i aquestes perduraran tota la meva vida igual que la meva enyorança.
Hola nena,ara aquí son les 3. Fa 17 anys menys 6:30 hores que vas començar a empènyer. Cada any en aquest dia recordo tot el que vaig sentir llavors. Espero que un dia tu puguis sentir alguna cosa similar. Jo vaig construir un ésser i des del primer moment vaig tenir molt clar que no era meu, que era seu.
Massa gent creu que un fill és de la seva propietat; jo no. Hi ha un cúmul de cèl·lules que fan un nadó: l'has de cuidar, d'alimentar; però no és propietat dels pares, és propietat de la persona (bebito, personeta) que has creat.Final: ja tens 17 anys. Aquí hi caben totes les reflexions: que de pressa passa el temps, quan jo era jove, ...
Filla, et felicito el teu aniversari, però encara et felicito més per la dona en què t'has convertit. I estic tan orgulosa de tu!!!T'estimo, nena. I molt. I per això, perquè t'estimo tant -com a la Mercè, al Narcís, al Màrius i a la Nerea- vull que volis tan lluny com vulguis. Un dia comprendeu tots que la meva tasca com a mare és fer-vos volar.
Petons.
La mama, 3 d’agost de 2003
Autora: Camil·la Martí Carreras & Anna Enjuanes-Martí
