La reconec, aquesta solitud.
La reconec en aquella nena petita, sentada en un racó, llegint un llibre, amagant-se del soroll del petit món familiar.
La reconec en aquella adolescent tímida i poruga, estirada al sol, tan llarga com era - i n'era tant!- escapant del soroll d'aquell món que ja començava a no ésser seu.
La reconec em aquella noia sentada, amb els llibres a la falda, al pati de Lletres, que busca amb mirada dissimula un rostre amic, enmig del soroll d'aquell món que ja no era el seu.
La reconec en aquella dona que té por que, en tornar a casa, se sentirà sola al costat del seu company, immersa en el soroll d'aquell món que desitjava que no fos el seu.
¿La reconeixaré en aquella àvia, sentada a la plaça quan fa sol, darrera el balcó quan plou, quan potser la solitud serà també física? Quin ha estat el seu món? Quin és el seu món? Quin és el meu món?
Autora: Camil·la Martí Carreras
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada