Tal dia com avui celebraríem els 56. Un número, tan sols això. Un número que no és tan rodó com el darrer però igual de merescut, el qual recordo perfectament com et va fer emocionar la seva celebració. Sé que aquells ja no eren els teus millors dies, la visita sorpresa de la Nerea, l'abraçada de tots els teus germans i germanes quan tu els vas oferir espinacs bullits... Tots aquests records produeixen sensacions dins meu. Uns em fan somriure, altres simplement m'ajuden a començar a plorar.
Avui encendré una espelma en el teu record... T'agradaven tant les espelmes...
Mama, el temps passa ràpid... però lent alhora. Les noves s'acumulen massa ràpid i el buit s'omple massa a poc a poc. Mai hagués pensat que trobaria a faltar el fet de dir una paraula. Aquesta paraula ha estat censurada i sembla que mai més em serà permès utilitzar aquest vocatiu que tan enyoro. No sé on ets, ni tan sols sé si ets enlloc. De ben segur que ets dins meu però encara no et puc trobar. Simplement m'agradaria despertar-me cada dia i tenir la seguretat que he passat la nit amb tu.
Per molts anys que et seguirem recordant.
La teva Teta petita
Fa 14 anys
1 comentari:
Mirant el petit video de 27 segons em sembla impossible que ja no hi sigui. Vivint, dia a dia, no penses amb les absències però ara s'ha fet més palesa que mai. No hi és físicament però continua vivint , una miqueta, dins els nostres records!!
Publica un comentari a l'entrada