Prostrada. No vençuda.
Callada. Però forta.
La lluita dia a dia,
esperançada i ferma.
Viure allò que la vida
ens dóna avarament
i arrabassar-li el temps,
l’instant fugaç que ens dóna.
Bracejar en l’hora fosca
per vèncer i tornar a vèncer
i en l’hora dolça aprendre
a degustar el plaer
del temps i de les coses.
Embriagar-se amb copes
d’amor i de bellesa,
tot compartint la joia
a taula amb els amics.
I veure com madura
en seny i anys la fillada
i passar el testimoni
després de dura cursa,
pas a pas, de mà en mà.
I fer amb tota la força
que avui sigui demà.
Jordi Enjuanes-Mas
Fa 14 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada