La meva mare es diu Camil·la; si senyor!, amb ela geminada i tal com diu ella cal lluir-la perquè ha calgut lluitar per ella. Doncs la meva mare ha mort però sé amb certesa, i perquè ho han demostrat, que una persona com ella no morirà ja que ningú podrà desfer-se del seu record. Els últims 3 mesos han estat força durs. A casa no hi havia alegries. La mama caminava com un aneguet fixant els peus a terra per assegurar el proper pas. El patiment d’una dona forta i robusta traspassava la serenitat dels més forts que s’agenollaven sense poder oferir-li res. Quan passes per moments així et sents abandonada tot i estar sempre envoltada. Suposo que el buit que deixa la persona que marxa no el pot omplir ningú... cada persona és única. Per un moment sembla que tot s’aturi. Però un ocellet et diu que la vida continua i que no ens en podem despenjar. La marxa d’un ésser estimat és un fet incomprensible i per tant qualsevol reacció (dins els paràmetres de la racionalitat) és comprensible. Com a persones adultes caldrà que siguem forts i aprenguem (tal i com fem al llarg de tota la vida) a viure amb el record d’aquesta persona. Em trobo com si un mur m’hagués tancat totes les sortides, un mur de pedra que no desapareix, de moment. No el puc saltar perquè aleshores no ho podria oblidar mai! Si d’una cosa sóc conscient és que ara no puc enderrocar aquest mur, però espero i suposo amb totes les meves forces que el dia que pugui començar a esmicolar-lo, tot el meu voltant m’ajudarà; perquè els murs ens inclouen, ens molesten, ens preocupen i ens fan angoixar a tots aquells que hi som a la vora.
Autora: Anna
2 comentaris:
És molt bonic el que escrius aquí i està molt ben escrit. Tens un escriptor a dins. Segueix així!
Avui, de casualitat, com tantes coses a la vida, descobreixo en llegir un diari que parlen de la mort de la Camil·la. Ja fa més de 20 anys va ser profe meva a l'Insti, i me'n recordo sempre de la seva empenta, bon humor, ganes d'ensenyar, pragmatisme, i generositat amb els que volíem aprendre. Estudiar amb ella era més simple, pràctic, i a més, n'aprenies un munt. El record no s'esborra mai, perdurarà per sempre. Camil·la, descansa en pau, molts et tindrem per sempre en el record, un bon record.
Publica un comentari a l'entrada