dimarts, 1 de juliol del 2008

1 de juliol


De fons sento una remor que em diu que no tingui por, que no estic sola... però voldria saber on ets tu i assegurar-me que no et sents sola. No en tinc prou amb el cant de les gralles; vull sentir el cant del teu riure.
Si d’alguna cosa m’està servint la vida és aprendre a viure amb tot allò que cal que anem reconeixent per tal de poder enfilar el nostre camí.
Perdre l’esperança és molt fàcil quan et sents sol i penses que els teus també s’hi senten perquè tu no saps com acompanyar-los.
No vull trobar compassions ni que ningú em compari. Si una cosa m’has ensenyat és que tots som éssers únics i que no som de ningú, és per això que hem de triar les nostres dreceres intentant no ocupar la llibertat dels altres. Potser per aquesta raó sentir-se sol té certs avantatges.
Tinc por però sé del cert que en algun lloc; a l’horitzó o tal com diu la cançó somewhere over the rainbow tu em guinyes l’ullet i em dónes empenta per seguir la lluita que un dia tu vas començar.
Autora: Anna

1 comentari:

Anònim ha dit...

anna escrius molt bé i aquest bloc es un gran homenatge a la mama. gràcies. ella estaria molt orgullosa.
firmat: una de les seves "tetes".