dissabte, 30 d’agost del 2008

Jofre


Senzillament se’n van, la vida marxa però sempre ens quedarà el record.
Un record concís que ens ajudarà, un dia, a trobar la calma.

No sé ben bé que dir-vos del Jofre, tots el coneixíem. Podria recordar molts estius a Berga, Cambrils, Dinamarca…
Hem fet part del camí junts però malauradament ha acabat massa d’hora.

Avui puc veure els estels i per fi trobo un segon de calma per escoltar tots aquells que ja no hi són.
Els estels em guien cap a ells i sento la brisa d’aquest dia d’agost que em diu que tots jauen junts per sempre més.

No oblidaré mai aquell somrís tímid apassionat per la natura.
L’única persona que conec que era capaç de treure l’agulló a les abelles sense que el piquessin.
Era el meu heroi quan tornava a l’escola.

El dia que en Jofre va marxar la primera cosa que em va venir al cap va ser avisar la Mama… però després vaig tocar de peus a terra.

Família, estem passant per una profunda i injusta sotragada; però som una gran familia i tot anirà bé. El Màrius, la Mercè, el Narcís, la Nerea i jo volem transmetre els nostres ànims i fer-vos saber que sempre serem aquí.

Autora: Anna

Foto: Estiu 1988 Berga (Jofre, Nerea, Oleguer i Anna)