diumenge, 3 d’agost del 2008

Un brindis per a dues persones molts especials



Vint-i-dos anys compartits amb la meva vida. El dia que vas nèixer, pocs records tinc ja que jo només tenia tres anys. Més tard, quan hem anat creixent, sí que m’enrecordo de compartir amb tu l’habitació,d’aquelles nits de plorera per tal de tenir als “papes” al costat. Jugar a la plaça amb tu, compartir els cotxes, les nines, els garatxos, els legos…tot i que poca gràcia em feia, estava contenta de poder viure aquests moments amb tu.Si et vesties amb un vestit vermell, jo també. T’enrecordes d’aquelles sabates que ens feien molt mal als peus? però poc ens importava perquè l’essencial era mostrar que erem germanetes.
Avançant el temps, ja sabies llegir i per tant, poc se’t podia “enganyar” perquè tota soleta t’espavilaves. Quants cops hem sentit: “la més gran encara que no ho sembli és la més petita, i la més petita és la més gran”. Aquestes dues erem nosaltres, el cafè i la llet.

Vint-i-cinc anys compartits amb la meva vida, m’has ensenyat moltes coses, i en part puc estar-ne orgullosa de com sóc gràcies a tu. La teva teta petita es va fent gran, ja sé que la teva felicitació es queda en silenci, però m’és molt fàcil imaginar el què faries avui. Gràcies a tu i al Lluís, avui és dia de celebració, l’Anna va nèixer i tu vas ésser mare per 5è cop.

Anna, per molts anys i que en siguin per molts més acompanyats de tots els bons records i de les persones que t’estimem.




Autora: Nerea

2 comentaris:

Jordi Enjuanes-Mas ha dit...

Que bonic, Nerea! No sabia que esrivies tan bé... entre totes dues faru un bloc molt maco.

Anònim ha dit...

Que bonic, Nerea, no sabia que escrivies tan bé. Que bé està quedant el bloc. Endavant!
I felicitats, Anna que se'm va passar.
Tiet