"Jo no veuré mai més la Patum"

Mama, aquest any torno a Patum amb molta tristesa però amb seguretat. Avui seràs amb mi. Avui saltarem juntes. Demà quan l'Àliga faci callar a tothom plorarem juntes. La tristesa negarà els meus ulls però la barreja ens ajudarà a tirar endavant.
Si una cosa tinc clara és que mai deixaràs de veure la Patum. Sempre que que pugui hi seré, allà, amb tu; perquè m'expliquis més històries de com clavar els colzes per poder passar. Perquè et vegi pletòrica de ser l'amfitriona dels teus amics i amigues. Perquè siguis la mama, tieta, germana, filla i tot el que eres quan el xalet era ple.
Aviat farà un any que ja no hi ets. Un any que has estat un calvari. Un flashback continu. L'angoixa del no saber que triar: visió retrospectiva, aferrar-se al passat, aferrar-se a tu; o futura, conèixer coses noves, què passarà demà?