L'enyorança de mare

Hola mama,

No cal esperar el 17 de juny de cada any per pensar en tu. A cada moment, a cada instant et tinc present recordant tot allò que et caracteritzava i feia que estigués orgullosa de tu. Sempre recordo els teus consells de mare que ens guiaven pel camí, els valors que ens vas transmettre i que han fet que avui sigui tal com sóc, la força que tenies per atravessar aquests moments menys fàcils de la vida.

Un somriure, una “xafarderia”, un cigarro, una barbacoa, un llibre, una copeta, un viatge, una foto, un examen, una ciutat, un dia, un resultat, una nit… una vida, un amor, una mare; la Camil.la.

Amb molta enyorança, la teva filla Nerea.


“Ni que només fos
per veure’t la claror dels ulls mirant el mar.
Ni que només fos
per sentir el frec d’una presència.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.

Ni que només fos
pel suau lliscar d’un temps perdut al teu costat.
Ni que només fos
recórrer junts el bell jardí del teu passat.
Ni que només fos
perquè sentissis com t’enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.

Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.
Ni que només fos
perquè sentissis com t’enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.”
Cant de l’enyor de Lluís Llach.