Podríem dir que he viatjat força. Una de les curiositats de tractar amb gent d’altres països que havien visitat les espanyes és el fet que em cantessin meravelles del país però alhora classifiquessin la nostra península com a país burocràtic. Jo no ho entenia, o bé no n’era conscient del primmirats que som a l’hora d’entregar, convalidar o simplement tramitar títols.
Entenc que les coses s’han de fer bé i com mana el règim intern de cada institució o entitat. Potser és que he rebut una educació massa “progre” però a casa sempre m’han ensenyat que si compleixes amb les teves obligacions o deures et serà més fàcil triar i d’alguna manera aconseguir els teus drets. El fet de triar camins hauria d’estar lligat a les circumstàncies i en alguns casos (comprenc que és molt difícil fer-ho amb tots) individualitzar-los per poder tractar més fàcilment amb les necessitats de la persona interessada.
La meva mare és una catedràtica de 55 que porta més de 25 anys treballant com a funcionària en un institut. Ella ha complert amb els seus deures i obligacions; fins a tal punt de supercomplir-les. Ara ella és a casa amb un càncer terminal que li impedeix fer res sola.
Alguns diran que els funcionaris viuen molt bé i a sobre MUFACE els ofereix un ventall de mútues que els estalviaran les cues a la Seguretat Social. Però les coses no són com semblen; potser per anar a l’otorinolaringòleg el fet de pertànyer a una mútua és un txollo però quan es tracta de temes majors tot es complica.
No vull ser malinterpretada; però perquè una persona amb càncer terminal que fa dos anys que viu i treballa a Catalunya té dret a PADES (equip de metge, infermer, psicòleg i assistent social que visiten el domicili i donen suport al malalt i a la família) i la meva mare que fa més de 25 anys que treballa per l’Estat no té aquest dret?
Des del 23 d’abril que som a casa i avui 5 de juny ens visita a domicili per primer cop un metge com a favor personal. Al llarg d’aquest temps dos infermers contractats per la mútua ens han visitat dos cops per setmana. Tot i l’enorme ajuda d’aquests xicots hi ha dies que ens sentim desemparats i no sabem quina porta trucar.
El gran problema es deu que els funcionaris només poden canviar de mútua a Seguretat Social durant el mes de gener. La resposta davant d’aquest fet per part de les administratius de MUFACE és fer un feta la llei feta la trampa que no sempre dóna resultat i té un temps d’espera d’entre 3 i 4 mesos… Però nosaltres necessitem ajuda ara perquè d’aquí 3 o 4 mesos esperem que la mare hagi deixat de patir.
Entenc que les coses s’han de fer bé i com mana el règim intern de cada institució o entitat. Potser és que he rebut una educació massa “progre” però a casa sempre m’han ensenyat que si compleixes amb les teves obligacions o deures et serà més fàcil triar i d’alguna manera aconseguir els teus drets. El fet de triar camins hauria d’estar lligat a les circumstàncies i en alguns casos (comprenc que és molt difícil fer-ho amb tots) individualitzar-los per poder tractar més fàcilment amb les necessitats de la persona interessada.
La meva mare és una catedràtica de 55 que porta més de 25 anys treballant com a funcionària en un institut. Ella ha complert amb els seus deures i obligacions; fins a tal punt de supercomplir-les. Ara ella és a casa amb un càncer terminal que li impedeix fer res sola.
Alguns diran que els funcionaris viuen molt bé i a sobre MUFACE els ofereix un ventall de mútues que els estalviaran les cues a la Seguretat Social. Però les coses no són com semblen; potser per anar a l’otorinolaringòleg el fet de pertànyer a una mútua és un txollo però quan es tracta de temes majors tot es complica.
No vull ser malinterpretada; però perquè una persona amb càncer terminal que fa dos anys que viu i treballa a Catalunya té dret a PADES (equip de metge, infermer, psicòleg i assistent social que visiten el domicili i donen suport al malalt i a la família) i la meva mare que fa més de 25 anys que treballa per l’Estat no té aquest dret?
Des del 23 d’abril que som a casa i avui 5 de juny ens visita a domicili per primer cop un metge com a favor personal. Al llarg d’aquest temps dos infermers contractats per la mútua ens han visitat dos cops per setmana. Tot i l’enorme ajuda d’aquests xicots hi ha dies que ens sentim desemparats i no sabem quina porta trucar.
El gran problema es deu que els funcionaris només poden canviar de mútua a Seguretat Social durant el mes de gener. La resposta davant d’aquest fet per part de les administratius de MUFACE és fer un feta la llei feta la trampa que no sempre dóna resultat i té un temps d’espera d’entre 3 i 4 mesos… Però nosaltres necessitem ajuda ara perquè d’aquí 3 o 4 mesos esperem que la mare hagi deixat de patir.
Autora: Anna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada