Carta escrita als diaris, març 2008
La meva mare es mor, o més ben dit, l’estan matant des del 9 de març.
Un càncer terminal se la menja per dins, i als que estem al seu costat sen’s encongeix el cor i sen’s menja el dolor de veure-la patir.
Milers de persones arriben al final de la vida patint, jo no ho entenc. Recordo que fa dos estius vam haver de sacrificar el Hook, el nostre gos, un company al llarg de 13 anys. Va ser un moment molt trist però alhora tan plàcid... Saben el que és veure algú tancar el ulls dolça i dòcilment per sempre?
Senyores i senyors; poden imaginar-se el què és agonitzar de dolor? Segons diuen alguns metges no podem adormir per sempre una dona de 55 anys que és conscient de tot. Conscient de què?!? Dels seus dolors? De la seva decadència? Del seu final?
Sóc conscient que l’eutanasia és un procés difícil de tractar i fins i tot entenc el posicionament d’alguns. Però perquè hi ha països on és legal? Si ells ho han aconseguit nosaltres també podem morir dignament.
La meva mare no sap que ha arribat al final de la lluita, però el dolor ens delata i ella no és tonta.
Un càncer terminal se la menja per dins, i als que estem al seu costat sen’s encongeix el cor i sen’s menja el dolor de veure-la patir.
Milers de persones arriben al final de la vida patint, jo no ho entenc. Recordo que fa dos estius vam haver de sacrificar el Hook, el nostre gos, un company al llarg de 13 anys. Va ser un moment molt trist però alhora tan plàcid... Saben el que és veure algú tancar el ulls dolça i dòcilment per sempre?
Senyores i senyors; poden imaginar-se el què és agonitzar de dolor? Segons diuen alguns metges no podem adormir per sempre una dona de 55 anys que és conscient de tot. Conscient de què?!? Dels seus dolors? De la seva decadència? Del seu final?
Sóc conscient que l’eutanasia és un procés difícil de tractar i fins i tot entenc el posicionament d’alguns. Però perquè hi ha països on és legal? Si ells ho han aconseguit nosaltres també podem morir dignament.
La meva mare no sap que ha arribat al final de la lluita, però el dolor ens delata i ella no és tonta.
Autora: Anna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada