Però tots ens trobem caminant per camins diferents que tard o d’hora s’ajunten i creen carreteres comunes entre aquells que estimem, desitgem, respectem i sentim.
He de decidir quin camí seguir? La mama sempre diu que els problemes tenen solució... i els dubtes? Els camins que no hi trobem fi? Com hem d’ordenar els nostres pensaments, preferències... Les emocions, els sentiments; aquestes preferències també interrompen i dirigeixen en part els nostres camins...
Què és el que necessitem per seguir els nostres camins? Força, per descomptat, motivació... Jo tinc la motivació (ets tu) però la força s’acaba...
T’estimo, t’estimo perquè sento que sempre t’he estimat... però potser això és massa utòpic i fantasiós... i el fons del meu cervell alguna cosa em diu que amb això no es salva tot. Necessito saber que passa, que passarà i que passà... potser necessitem trobar “un poble que ens deixi compartir la joia d’estimant-se” (Lluís Llach, Alè)
He de decidir quin camí seguir? La mama sempre diu que els problemes tenen solució... i els dubtes? Els camins que no hi trobem fi? Com hem d’ordenar els nostres pensaments, preferències... Les emocions, els sentiments; aquestes preferències també interrompen i dirigeixen en part els nostres camins...
Què és el que necessitem per seguir els nostres camins? Força, per descomptat, motivació... Jo tinc la motivació (ets tu) però la força s’acaba...
T’estimo, t’estimo perquè sento que sempre t’he estimat... però potser això és massa utòpic i fantasiós... i el fons del meu cervell alguna cosa em diu que amb això no es salva tot. Necessito saber que passa, que passarà i que passà... potser necessitem trobar “un poble que ens deixi compartir la joia d’estimant-se” (Lluís Llach, Alè)
Autora: Anna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada