Avui he tornat a trepitjar el sól on descanses. Ha passat un any i la terra així com els meus sentiments han canviat. Encara sento ràbia però cada cop recordo que dia a dia les ferides es tanquen i queden els records. Quan caminava per la terra humida pensava que tu eres allà, amb mi com hi has estat tot aquest temps i com hi seràs sempre més. Ha passat un any, però això no vol dir que només et recordem aquest dia. Dia a dia, pas a pas has anat apareixen i d'alguna manera hem après a estimar-te d'aquesta altra manera, injusta, però real.
Amb tu a Peguera i a tot arreu.

Anna Enjuanes-Martí